JARDÍ JAPONÈS
PRINCIPIS PER AL DISSENY DEL JARDÍ JAPONÈS
Hi ha certs principis importants que un necessita entendre per plasmar l'esperit del jardí japonès. I el més important, és la naturalesa ideal on s'ha de buscar.
Pot idealitzat, fins i tot simbolitzar-, però mai ha de crear una cosa que la mateixa naturalesa no pot realitzar. Sempre cal estar tractant de crear un "gran" paisatge, fins i tot en el més petit dels espais.
Les roques poden representar muntanyes completes, les piscines es converteixen en llacunes. Un munt de sorra rasclats es pot convertir en un oceà sencer. La frase "menys és més" va ser segurament l'esmentada per primera vegada per un mestre japonès de la jardineria.
-Pont per a jardí: Un pont de cedre queda com un perfecte relleu sobre una petita trencada, alhora que queda bé com un lloc per meditar sobre un riu de grava a l'estil japonès, o com a toc decoratiu sobre un passatge a través d'un mar de plantes.
-Els elements de temps i espai: Una de les primeres coses que criden l'atenció en veure un jardí japonès és el "buit" de porcions al jardí. Això és inquietant per jardiners acostumats a omplir cada espai del jardí amb un amotinament de color, però és l'element clau en el disseny d'jardins japonesos. Aquest espai, o ma, defineix els elements al voltant d'ell. És el veritable esperit de in i jo, que molts de nosaltres coneixem amb les paraules xineses yin i yang. Sense la res no es pot tenir alguna cosa. Aquest és un punt difícil d'entendre, però és el principi central de la jardineria japonesa.
Un altre punt clau a considerar és el concepte de wabi i sabi. Com per a moltes paraules japoneses, no hi ha traducció. Wabi denota una cosa única, o l'esperit d'alguna cosa, el més a prop que podem arribar d'una traducció literal és "solitari". Sabi defineix temps o la imatge ideal d'alguna cosa, la definició més propera pot ser "pàtina". Hem de lluitar i buscar molt per trobar equilibri.
Tots dos conceptes de ma i wabi / sabi tenen a veure amb temps i espai. On el jardí és el nostre espai, el temps és hàbilment presentat per les estacions canviants. A diferència del jardiner occidental (qui abandona el jardí des de la tardor i no torna a aparèixer fins a la primavera) el jardiner japonès és devot en visites i aprecia el jardí en totes les estacions.
A la primavera un es delecta en el verd brillant dels nous capolls i les flors de les azalees. A l'estiu un pot apreciar els contrastos de l'exuberant fullatge pintat sobre les fresques ombres i el esquitxat de koi a la llacuna. La tardor arrenca amb els colors brillants de les fulles moribundes mentre cauen en el silenci mortal de l'hivern, el jardí enterrat sota un vel de neu.
Al Japó, els hiverns són una estació per dedicar-la al jardí tant com ho és la primavera. Els japonesos es refereixen a les piles de neu a les branques dels arbres com Sekku, o afloraments d'hivern, i hi ha un fanal (llum de pedra), conegut com yukimi que és nomenat el fanal per visualitzar la neu. Fins i tot, aquesta estació, que representa la mort del jardí, és vital per al jardiner japonès. Potser es tracta de l'acceptació oriental de la mort com un component necessari del cicle de vida.
-Encierros a jardins: Un altre concepte inherent a cada jardí japonès és la tancada. El jardí pretén convertir-se en un lloc tancat de la natura qe tenim exterior. Perquè li jardí sigui un veritable refugi primer hem de segellar del món extern. Un cop tancat, hem de crear un mètode (i un estat mental) per entrar i sortir del nostre hàbitat. Tanques i ponts són tan importants per al jardí japonès com els fanals i els aurons.
Com amb la majoria de coses associades amb el jardí, la tanca i ponts tenen gran significat simbòlic. Ens anima a que vegem el jardí com un món separat en el qual no tenim preocupacions. La cerca ens aïlla del món extern i el pont és el llindar on així com descarreguem les nostres preocupacions mundanes a la vegada ens preparem per enfrontar el món una vegada més.
La cerca és també una eina per realçar un altre concepte, miegakure, o "amaga i revela". Molts dels estils de tanques ofereixen la mera pantalla visual, i seran suplementats amb plantacions per a realitzar una pantalla, oferint només racons del jardí que queda enrere. De vegades, un dissenyador tallarà una petita finestra en una paret sòlida per presentar un paisatge que està enrere. Fins i tot si entrem a la casa per veure el jardí ens podríem trobar amb Sode-gaki, o "tanques amb mànigues". Aquesta és una prop que s'adjunta a l'estructura arquitectònica, ja sigui una casa o una altra a prop, per donar la pantalla d'una altra vista específica. Per veure el jardí com un tot un ha d'entrar-hi i tornar-se un amb ell. Aquest és el pas final per a la veritable apreciació del jardí, perdre's en ell fins que el temps i un mateix no tinguin significat.
-Els dissenys bàsics: El jardí japonès no és realment una forma de creació singular malgrat el fet que hi ha certes regles que s'ha de s'apliqués. Els jardins difereixen per la seva ubicació i el seu ús. On trobem tres estils bàsics.
-Colina i llacuna (Chisan-Kaiyuan-skiki): El jardí turó i llacuna és l'estil bàsic portat de la Xina. Una llacuna s'enfronta un turó (o turons). La llacuna pot ser una veritable llacuna o pot ser representada per grava rasclats "mètode zen". Aquest estil sempre denota una àrea de muntanya i normalment fa servir plantes indígenes de les muntanyes. Els jardins per passeig sempre són del tipus turó i llacuna.
-Jardí plànol (Hiraniwa): L'estil pla es deriva de l'ús d'espais oberts i plans davant de temples i palaus per a cerimònies. Són normalment fets a l'estil Jardí zen. Aquest és un estil molt Zen (bo per contemplació) i és representatiu de l'àrea de la vora del mar (utilitzant les plantes apropiades). Els patis tipus cortesans sempre són jardins d'estil pla.
-Jardins de té (Rojiniwa): El disseny del jardí de te és l'única ocasió en que la funció invalida la forma. El Roji (el passatge cobert de rosada) és l'enfocament del jardí al costat de l'aigua i els ponts. Aquesta és l'excepció a la regla. Les plantacions han de ser simples a aquest punt de ser escampades i escasses. Sempre busqui una sensació rústica.
La formalitat també és una consideració de disseny. Una altra consideració és la formalitat del jardí. Colina i llacuna i estils plànols poden ser shin (formals), gyo (intermedis) o so (informals). Els estils formals es van trobar principalment en temples o palaus, els intermedis eren apropiats per a residències, i els informals eren relegats a barraques de camperols i refugis de muntanya. El jardí de te és sempre a l'estil informal i personal de cada un.
-Components del jardí:
-Roca (Ishi): Les roques són les muntanyes del jardí japonès. Si heu distribuït correctament les roques al jardí, la resta es distribuirà per si mateix. El Sakuteiki distribueix centenars d'agrupacions de pedres específiques, cadascuna amb un significat especial.
Les pedres bàsiques són l'alta vertical, la baixa vertical, la arquejada, la reclinada i l'horitzontal. Són normalment posades en tríades, però no és sempre el cas. Dues pedres similars (per ex. Dues altes verticals o dues reclinades) una, una mica més petita que l'altra, poden ser posades juntes com mascle i femella, però normalment les fem servir en tres, cincs i sets.
Hem d'evitar les Tres Males Pedres. Són la Pedra Malalta (amb la part de dalt podrida o deformada), la Pedra Morta (una pedra que és d'obvi ús vertical usada com horitzontal, o viceversa, com aixecar un cadàver), i la Pedra indigent (una que no estigui relacionada amb altres pedres al jardí). Utilitza només una pedra de cada un dels grups bàsics en qualsevol agrupació (la resta que siguin pedres més petites i insignificants conegudes com pedres per botarse).
-Aigua (Mizu): Japó és una illa-nació beneïda amb abundant pluja. Per això no és sorprenent que l'aigua sigui la part més important de cada jardí. Fins i tot en el jardí Jardí zen (zen), la grava rasclats representa aigua. Pedres planes de riu, disposades molt juntes, simbolitzen un corrent. Al jardí de te, buit de corrent o llacuna, l'aigua juga el paper més important ja que un ha de realitzar el ritual de rentat a la chozubachi, o palangana d'aigua. Mentre l'aigua plena o buida, shishi-odoki, el toc del bambú sobre roca ajuda a marcar el pas del temps.
Aquest és el significat més profund de l'aigua al jardí japonès. Els ponts (hashi), simbolitzen el passar d'un món a un altre, un tema recurrent en l'art japonès.
-Plantacions (Shokobutsu): Mentre les plantes tenen un paper secundari, les roques al jardí, són una preocupació primària en el disseny. Mentre les pedres representen permanència inert, els arbres, arbusts i perennes ajuden a exhibir el pas de les estacions.
Mentre la influència zen obscurecía l'estil Heian, les plantes perennes i programes es van deixar d'utilitzar. És important notar que les plantes natives són usades en el jardí, és de mal gust fer servir plantes espectacularment exòtiques. Mentre certs arbres i arbustos immediatament ens conjuren el jardí japonès (pins, bambú, aurons, cirerers, etc.), Ens hem de permetre la latitud d'utilitzar plantes que trobem agradables. Si ens recolzem en les perennes verds com el tema principal en el rubro plantes i les accentuem amb un material de fulla caduca que proveeixi flors de estació o color amb el seu fullatge podem aconseguir l'aparença del jardí japonès.
- Adorns (Tenkebutsu): Quan un occidental pensa en un jardí japonès, el primer que salta a la ment és un fanal o llum de pedra. Si bé això pot ser un detall escultural meravellós no és realment un element necessari del jardí. És molt important recordar que l'adornament serveix al jardí i no al revés. Fanals, estupes i zones d'aigua, han de ser usades com realços arquitectònics que siguin punts d'interès visual necessaris per al disseny complet.
-Escenari prestat (Shakkei): No sempre és possible, però elements externs poden de vegades incloure al jardí. Era considerat de molt bon gust elaborar una muntanya distant en el seu disseny, emmarcar amb pedres i plantes apropiadament al jardí. Hi ha quatre tipus d'escenaris prestats.
PRINCIPIS PER AL DISSENY DEL JARDÍ JAPONÈS
Hi ha certs principis importants que un necessita entendre per plasmar l'esperit del jardí japonès. I el més important, és la naturalesa ideal on s'ha de buscar.
Pot idealitzat, fins i tot simbolitzar-, però mai ha de crear una cosa que la mateixa naturalesa no pot realitzar. Sempre cal estar tractant de crear un "gran" paisatge, fins i tot en el més petit dels espais.
Les roques poden representar muntanyes completes, les piscines es converteixen en llacunes. Un munt de sorra rasclats es pot convertir en un oceà sencer. La frase "menys és més" va ser segurament l'esmentada per primera vegada per un mestre japonès de la jardineria.
-Pont per a jardí: Un pont de cedre queda com un perfecte relleu sobre una petita trencada, alhora que queda bé com un lloc per meditar sobre un riu de grava a l'estil japonès, o com a toc decoratiu sobre un passatge a través d'un mar de plantes.
-Els elements de temps i espai: Una de les primeres coses que criden l'atenció en veure un jardí japonès és el "buit" de porcions al jardí. Això és inquietant per jardiners acostumats a omplir cada espai del jardí amb un amotinament de color, però és l'element clau en el disseny d'jardins japonesos. Aquest espai, o ma, defineix els elements al voltant d'ell. És el veritable esperit de in i jo, que molts de nosaltres coneixem amb les paraules xineses yin i yang. Sense la res no es pot tenir alguna cosa. Aquest és un punt difícil d'entendre, però és el principi central de la jardineria japonesa.
Un altre punt clau a considerar és el concepte de wabi i sabi. Com per a moltes paraules japoneses, no hi ha traducció. Wabi denota una cosa única, o l'esperit d'alguna cosa, el més a prop que podem arribar d'una traducció literal és "solitari". Sabi defineix temps o la imatge ideal d'alguna cosa, la definició més propera pot ser "pàtina". Hem de lluitar i buscar molt per trobar equilibri.
Tots dos conceptes de ma i wabi / sabi tenen a veure amb temps i espai. On el jardí és el nostre espai, el temps és hàbilment presentat per les estacions canviants. A diferència del jardiner occidental (qui abandona el jardí des de la tardor i no torna a aparèixer fins a la primavera) el jardiner japonès és devot en visites i aprecia el jardí en totes les estacions.
A la primavera un es delecta en el verd brillant dels nous capolls i les flors de les azalees. A l'estiu un pot apreciar els contrastos de l'exuberant fullatge pintat sobre les fresques ombres i el esquitxat de koi a la llacuna. La tardor arrenca amb els colors brillants de les fulles moribundes mentre cauen en el silenci mortal de l'hivern, el jardí enterrat sota un vel de neu.
Al Japó, els hiverns són una estació per dedicar-la al jardí tant com ho és la primavera. Els japonesos es refereixen a les piles de neu a les branques dels arbres com Sekku, o afloraments d'hivern, i hi ha un fanal (llum de pedra), conegut com yukimi que és nomenat el fanal per visualitzar la neu. Fins i tot, aquesta estació, que representa la mort del jardí, és vital per al jardiner japonès. Potser es tracta de l'acceptació oriental de la mort com un component necessari del cicle de vida.
-Encierros a jardins: Un altre concepte inherent a cada jardí japonès és la tancada. El jardí pretén convertir-se en un lloc tancat de la natura qe tenim exterior. Perquè li jardí sigui un veritable refugi primer hem de segellar del món extern. Un cop tancat, hem de crear un mètode (i un estat mental) per entrar i sortir del nostre hàbitat. Tanques i ponts són tan importants per al jardí japonès com els fanals i els aurons.
Com amb la majoria de coses associades amb el jardí, la tanca i ponts tenen gran significat simbòlic. Ens anima a que vegem el jardí com un món separat en el qual no tenim preocupacions. La cerca ens aïlla del món extern i el pont és el llindar on així com descarreguem les nostres preocupacions mundanes a la vegada ens preparem per enfrontar el món una vegada més.
La cerca és també una eina per realçar un altre concepte, miegakure, o "amaga i revela". Molts dels estils de tanques ofereixen la mera pantalla visual, i seran suplementats amb plantacions per a realitzar una pantalla, oferint només racons del jardí que queda enrere. De vegades, un dissenyador tallarà una petita finestra en una paret sòlida per presentar un paisatge que està enrere. Fins i tot si entrem a la casa per veure el jardí ens podríem trobar amb Sode-gaki, o "tanques amb mànigues". Aquesta és una prop que s'adjunta a l'estructura arquitectònica, ja sigui una casa o una altra a prop, per donar la pantalla d'una altra vista específica. Per veure el jardí com un tot un ha d'entrar-hi i tornar-se un amb ell. Aquest és el pas final per a la veritable apreciació del jardí, perdre's en ell fins que el temps i un mateix no tinguin significat.
-Els dissenys bàsics: El jardí japonès no és realment una forma de creació singular malgrat el fet que hi ha certes regles que s'ha de s'apliqués. Els jardins difereixen per la seva ubicació i el seu ús. On trobem tres estils bàsics.
-Colina i llacuna (Chisan-Kaiyuan-skiki): El jardí turó i llacuna és l'estil bàsic portat de la Xina. Una llacuna s'enfronta un turó (o turons). La llacuna pot ser una veritable llacuna o pot ser representada per grava rasclats "mètode zen". Aquest estil sempre denota una àrea de muntanya i normalment fa servir plantes indígenes de les muntanyes. Els jardins per passeig sempre són del tipus turó i llacuna.
-Jardí plànol (Hiraniwa): L'estil pla es deriva de l'ús d'espais oberts i plans davant de temples i palaus per a cerimònies. Són normalment fets a l'estil Jardí zen. Aquest és un estil molt Zen (bo per contemplació) i és representatiu de l'àrea de la vora del mar (utilitzant les plantes apropiades). Els patis tipus cortesans sempre són jardins d'estil pla.
-Jardins de té (Rojiniwa): El disseny del jardí de te és l'única ocasió en que la funció invalida la forma. El Roji (el passatge cobert de rosada) és l'enfocament del jardí al costat de l'aigua i els ponts. Aquesta és l'excepció a la regla. Les plantacions han de ser simples a aquest punt de ser escampades i escasses. Sempre busqui una sensació rústica.
La formalitat també és una consideració de disseny. Una altra consideració és la formalitat del jardí. Colina i llacuna i estils plànols poden ser shin (formals), gyo (intermedis) o so (informals). Els estils formals es van trobar principalment en temples o palaus, els intermedis eren apropiats per a residències, i els informals eren relegats a barraques de camperols i refugis de muntanya. El jardí de te és sempre a l'estil informal i personal de cada un.
-Components del jardí:
-Roca (Ishi): Les roques són les muntanyes del jardí japonès. Si heu distribuït correctament les roques al jardí, la resta es distribuirà per si mateix. El Sakuteiki distribueix centenars d'agrupacions de pedres específiques, cadascuna amb un significat especial.
Les pedres bàsiques són l'alta vertical, la baixa vertical, la arquejada, la reclinada i l'horitzontal. Són normalment posades en tríades, però no és sempre el cas. Dues pedres similars (per ex. Dues altes verticals o dues reclinades) una, una mica més petita que l'altra, poden ser posades juntes com mascle i femella, però normalment les fem servir en tres, cincs i sets.
Hem d'evitar les Tres Males Pedres. Són la Pedra Malalta (amb la part de dalt podrida o deformada), la Pedra Morta (una pedra que és d'obvi ús vertical usada com horitzontal, o viceversa, com aixecar un cadàver), i la Pedra indigent (una que no estigui relacionada amb altres pedres al jardí). Utilitza només una pedra de cada un dels grups bàsics en qualsevol agrupació (la resta que siguin pedres més petites i insignificants conegudes com pedres per botarse).
-Aigua (Mizu): Japó és una illa-nació beneïda amb abundant pluja. Per això no és sorprenent que l'aigua sigui la part més important de cada jardí. Fins i tot en el jardí Jardí zen (zen), la grava rasclats representa aigua. Pedres planes de riu, disposades molt juntes, simbolitzen un corrent. Al jardí de te, buit de corrent o llacuna, l'aigua juga el paper més important ja que un ha de realitzar el ritual de rentat a la chozubachi, o palangana d'aigua. Mentre l'aigua plena o buida, shishi-odoki, el toc del bambú sobre roca ajuda a marcar el pas del temps.
Aquest és el significat més profund de l'aigua al jardí japonès. Els ponts (hashi), simbolitzen el passar d'un món a un altre, un tema recurrent en l'art japonès.
-Plantacions (Shokobutsu): Mentre les plantes tenen un paper secundari, les roques al jardí, són una preocupació primària en el disseny. Mentre les pedres representen permanència inert, els arbres, arbusts i perennes ajuden a exhibir el pas de les estacions.
Mentre la influència zen obscurecía l'estil Heian, les plantes perennes i programes es van deixar d'utilitzar. És important notar que les plantes natives són usades en el jardí, és de mal gust fer servir plantes espectacularment exòtiques. Mentre certs arbres i arbustos immediatament ens conjuren el jardí japonès (pins, bambú, aurons, cirerers, etc.), Ens hem de permetre la latitud d'utilitzar plantes que trobem agradables. Si ens recolzem en les perennes verds com el tema principal en el rubro plantes i les accentuem amb un material de fulla caduca que proveeixi flors de estació o color amb el seu fullatge podem aconseguir l'aparença del jardí japonès.
- Adorns (Tenkebutsu): Quan un occidental pensa en un jardí japonès, el primer que salta a la ment és un fanal o llum de pedra. Si bé això pot ser un detall escultural meravellós no és realment un element necessari del jardí. És molt important recordar que l'adornament serveix al jardí i no al revés. Fanals, estupes i zones d'aigua, han de ser usades com realços arquitectònics que siguin punts d'interès visual necessaris per al disseny complet.
-Escenari prestat (Shakkei): No sempre és possible, però elements externs poden de vegades incloure al jardí. Era considerat de molt bon gust elaborar una muntanya distant en el seu disseny, emmarcar amb pedres i plantes apropiadament al jardí. Hi ha quatre tipus d'escenaris prestats.
-Extrem - la muntanya distant
-Prop - un arbre fora de la cerca
-Alt - sobre la cerca
-Baix - vist sota la cerca oa través d'una finestra en la cerca
Mentre això pot contradir el nostre sentit de tancament, és un recordatori de la interconnexió de totes les coses.
-El sentiment pel seu jardí: El jardí japonès és un lloc de subtileses, un lloc de contradiccions i imperatius ... Les regles són establertes com absolutes i després trencades per una altra regla, que serà el que li dóna sentit a cada un en particular.
En el seu, mireu algunes coses que tenen significat per a nosaltres i incorporémoslas al jardí. Si seguim les Tres Regles del Jardí no ens equivocarem:
-Primera Llei
El disseny ha d'acoblar-se al lloc, no a l'inrevés.
-Segona Llei
Posi bé les pedres, després els arbres i després els arbustos.
-Tercera Llei
Familiaritzeu amb les lleis de shin, gyo i so. Això ajuda a donar l'ànim correcte. 
YUKIMI 
ZEN
No són les plantes i les eines les que importen, sinó el sentiment.
JARDÍN JAPONÉS
PRINCIPIOS PARA EL DISEÑO DEL JARDÍN JAPONÉS
Hay ciertos principios importantes que uno necesita entender para plasmar el espíritu del jardín japonés. Y lo más importante, es la naturaleza ideal donde debe buscarse.
Puede idealizado, incluso simbolizar-, pero nunca debe crear algo que la misma naturaleza no puede realizar. Siempre hay que estar tratando de crear un "gran" paisaje, incluso en el más pequeño de los espacios.
Las rocas pueden representar montañas completas, las piscinas se convierten en lagunas. Un montón de arena rastrillado puede convertirse en un océano entero. La frase "menos es más" fue seguramente dicha por primera vez por un maestro japonés de la jardinería.
-Puente para jardín: Un puente de cedro queda como un perfecto relevo sobre una pequeña quebrada, al tiempo que queda bien como un lugar para meditar sobre un río de grava al estilo japonés, o como toque decorativo sobre un pasaje a través de un mar de plantas.
-Los elementos de tiempo y espacio: Una de las primeras cosas que llaman la atención al ver un jardín japonés es el "vacío" de porciones en el jardín. Esto es inquietante para jardineros acostumbrados a llenar cada espacio del jardín con un amotinamiento de color, pero es el elemento clave en el diseño de jardines japoneses. Este espacio, o ma, define los elementos alrededor de él. Es el verdadero espíritu de in y yo, que muchos de nosotros conocemos con las palabras chinas yin y yang. Sin la nada no se puede tener algo. Este es un punto difícil de entender, pero es el principio central de la jardinería japonesa.
Otro punto clave a considerar es el concepto de wabi y sabi. Como para muchas palabras japonesas, no hay traducción. Wabi denota algo único, o el espíritu de algo, lo más cerca que podemos llegar de una traducción literal es "solitario". Sabi define tiempo o la imagen ideal de algo, la definición más cercana puede ser "pátina". Tenemos que luchar y buscar mucho para encontrar equilibrio.
Ambos conceptos de mano y wabi / sabi tienen que ver con tiempo y espacio. Donde el jardín es nuestro espacio, el tiempo es hábilmente presentado por las estaciones cambiantes. A diferencia del jardinero occidental (quien abandona el jardín desde el otoño y no vuelve a aparecer hasta la primavera) el jardinero japonés es devoto en visitas y aprecia el jardín en todas las estaciones.
En primavera uno se deleita en el verde brillante de los nuevos capullos y las flores de las azaleas. En verano uno puede apreciar los contrastes del exuberante follaje pintado sobre las frescas sombras y el salpicado de koi en la laguna. El otoño arranca con los colores brillantes de las hojas moribundas mientras caen en el silencio mortal del invierno, el jardín enterrado bajo un velo de nieve.
En Japón, los inviernos son una estación para dedicarla al jardín tanto como lo es la primavera. Los japoneses se refieren a las pilas de nieve en las ramas de los árboles como Sekku, o afloramientos de invierno, y hay una farola (luz de piedra), conocido como yukimi que es nombrado el farol para visualizar la nieve. Incluso, esta estación, que representa la muerte del jardín, es vital para el jardinero japonés. Quizá se trata de la aceptación oriental de la muerte como un componente necesario del ciclo de vida.
-Encierros en jardines: Otro concepto inherente a cada jardín japonés es el encierro. El jardín pretende convertirse en un lugar cerrado de la naturaleza qe tenemos exterior. Para que le jardín sea un verdadero refugio primero debemos sellar del mundo externo. Una vez cerrado, debemos crear un método (y un estado mental) para entrar y salir de nuestro hábitat. Vallas y puentes son tan importantes para el jardín japonés como las farolas y los arces.
Como con la mayoría de cosas asociadas con el jardín, la valla y puentes tienen gran significado simbólico. Nos anima a que veamos el jardín como un mundo separado en el que no tenemos preocupaciones. La búsqueda nos aísla del mundo externo y el puente es el umbral donde así como descargamos nuestras preocupaciones mundanas a la vez nos preparamos para enfrentar el mundo una vez más.
La búsqueda es también una herramienta para realzar otro concepto, miegakure, o "esconde y revela". Muchos de los estilos de vallas ofrecen la mera pantalla visual, y serán suplementados con plantaciones para realizar una pantalla, ofreciendo sólo rincones del jardín que queda atrás. A veces, un diseñador cortará una pequeña ventana en una pared sólida para presentar un paisaje que está atrás. Incluso si entramos a la casa para ver el jardín nos podríamos encontrar con Sode-gaki, o "vallas con mangas". Esta es una cerca que se adjunta a la estructura arquitectónica, ya sea una casa u otra cerca, para dar la pantalla de otra vista específica. Para ver el jardín como un todo uno debe entrar y volverse uno con él. Este es el paso final para la verdadera apreciación del jardín, perderse en él hasta que el tiempo y uno mismo no tengan significado.
-Los diseños básicos: El jardín japonés no es realmente una forma de creación singular a pesar de que hay ciertas reglas que se aplicara. Los jardines difieren por su ubicación y su uso. Donde encontramos tres estilos básicos.
-Colina y laguna (Chisan-Kaiyuan-skiki): El jardín cerro y laguna es el estilo básico traído de China. Una laguna enfrenta una colina (o colinas). La laguna puede ser una verdadera laguna o puede ser representada por grava rastrillado "método zen". Este estilo siempre denota un área de montaña y normalmente usa plantas indígenas de las montañas. Los jardines para paseo siempre son del tipo colina y laguna.
-Jardín plano (Hiraniwa): El estilo plan se deriva del uso de espacios abiertos y planes delante de templos y palacios para ceremonias. Son normalmente hechos al estilo Jardín zen. Este es un estilo muy Zen (bueno para contemplación) y es representativo del área de la orilla del mar (utilizando las plantas apropiadas). Los patios tipo cortesanos siempre son jardines de estilo plano.
-Jardines de té (Rojiniwa): El diseño del jardín de té es la única ocasión en que la función invalida la forma. El Roji (el pasaje cubierto de rocío) es el enfoque del jardín junto al agua y los puentes. Esta es la excepción a la regla. Las plantaciones deben ser simples a este punto de ser esparcidas y escasas. Siempre busque una sensación rústica.
La formalidad también es una consideración de diseño. Otra consideración es la formalidad del jardín. Colina y laguna y estilos planos pueden ser shin (formales), gyo (intermedios) o sonido (informales). Los estilos formales se encontraron principalmente en templos o palacios, los intermedios eran apropiados para residencias, y los informales eran relegados a barracas de campesinos y refugios de montaña. El jardín de té es siempre en el estilo informal y personal de cada uno.
-Componentes del jardín:
-Roca (Ishi): Las rocas son las montañas del jardín japonés. Si ha distribuido correctamente las rocas en el jardín, el resto se distribuirá por sí mismo. El Sakuteiki distribuye centenares de agrupaciones de piedras específicas, cada una con un significado especial.
Las piedras básicas son la alta vertical, la baja vertical, la arcada, la reclinada y la horizontal. Son normalmente puestas en tríadas, pero no es siempre el caso. Dos piedras similares (por ej. Dos altas verticales o dos reclinadas) una, algo más pequeña que la otra, pueden ser puestas juntas como macho y hembra, pero normalmente las usamos en tres, cinco y sets.
Debemos evitar las Tres Malas Piedras. Son la Piedra Enferma (con la parte de arriba podrida o deformada), la Piedra Muerta (una piedra que es de obvio uso vertical usada como horizontal, o viceversa, como levantar un cadáver), y la Piedra indigente (una que no esté relacionada con otras piedras en el jardín). Utiliza sólo una piedra de cada uno de los grupos básicos en cualquier agrupación (el resto que sean piedras más pequeñas e insignificantes conocidas como piedras para botarse).
-Agua (Mizu): Japón es una isla-nación bendecida con abundante lluvia. Por eso no es sorprendente que el agua sea la parte más importante de cada jardín. Incluso en el jardín Jardín zen (zen), la grava rastrillado representa agua. Piedras planas de río, dispuestas muy juntas, simbolizan una corriente. En el jardín de té, vacío de corriente o laguna, el agua juega el papel más importante ya que uno tiene que realizar el ritual de lavado a la chozubachi, o palangana de agua. Mientras el agua llena o vacía, shisha-odoki, el toque del bambú sobre roca ayuda a marcar el paso del tiempo.
Este es el significado más profundo del agua en el jardín japonés. Los puentes (hashi), simbolizan el pasar de un mundo a otro, un tema recurrente en el arte japonés.
-Plantaciones (Shokobutsu): Mientras las plantas tienen un papel secundario, las rocas en el jardín, son una preocupación primaria en el diseño. Mientras las piedras representan permanencia inerte, los árboles, arbustos y perennes ayudan a exhibir el paso de las estaciones.
Mientras la influencia zen obscurecía el estilo Heian, las plantas perennes y programas se dejaron de utilizar. Es importante notar que las plantas nativas son usadas en el jardín, es de mal gusto utilizar plantas espectacularmente exóticas. Mientras ciertos árboles y arbustos inmediatamente nos conjuran el jardín japonés (pinos, bambú, arces, cerezos, etc.) Tenemos que permitir la latitud de utilizar plantas que encontramos agradables. Si nos apoyamos en las perennes verdes como el tema principal en el rubro plantas y las acentuamos con un material de hoja caduca que provea flores de estación o color con su follaje podemos conseguir la apariencia del jardín japonés.
- Adornos (Tenkebutsu): Cuando un occidental piensa en un jardín japonés, lo primero que salta a la mente es un farol o luz de piedra. Si bien esto puede ser un detalle escultural maravilloso no es realmente un elemento necesario del jardín. Es muy importante recordar que el adorno sirve en el jardín y no al revés. Farolas, estupas y zonas de agua, deben ser usadas como realces arquitectónicos que sean puntos de interés visual necesarios para el diseño completo.
-Escenario prestado (Shakkei): No siempre es posible, pero elementos externos pueden a veces incluir en el jardín. Era considerado de muy buen gusto elaborar una montaña distante en su diseño, enmarcar con piedras y plantas apropiadamente en el jardín. Hay cuatro tipos de escenarios prestados.
-Extremo - la montaña distante
-Cerca - un árbol fuera de la búsqueda
-Alto - sobre la búsqueda
-Bajo - visto bajo la búsqueda oa través de una ventana en la búsqueda
Mientras esto puede contradecir nuestro sentido de cierre, es un recordatorio de la interconexión de todas las cosas.
-El sentimiento por su jardín: El jardín japonés es un lugar de sutilezas, un lugar de contradicciones e imperativos ... Las reglas son establecidas como absolutas y después rotas por otra regla, que será el que le da sentido a cada uno en particular.
En su, vea algunas cosas que tienen significado para nosotros y incorporémoslas al jardín. Si seguimos las Tres Reglas del Jardín no nos equivocaremos:
-Primera Ley
El diseño debe acoplarse al lugar, no al revés.
-Segunda Ley
Ponga bien las piedras, después los árboles y luego los arbustos.
Tercera Ley
Familiarícese con las leyes de shin, gyo y sonido. Esto ayuda a dar el ánimo correcto.
No son las plantas y las herramientas las que importan, sino el sentimiento. 
